RELATO Nº 4: El Hort dels Corders.
" L'Hort dels Corders" (col.laboració al llibret de la gallata Hort dels Corders, en el 2010) Transcrito al castellano más abajo. Alce la vista cap al nostre cel, lluminós i blau. Uns coloms descenen d’ell, llépols per picotejar les molletes de pa que uns xiquets els tiren. De sobte, i de manera fortuïta, creua veloç un lloro de pelatge verd i exòtic, deixant escapar el seu peculiar crit mentres va a la cerca del Parc Ribalta. Els menuts ocells mediterranis també s’atreveixen a ocupar part del cel, saltant distraigudament per les teulades, arbres i plaça, roban les poquetes molletes que els coloms deixen escapar. Somric observant les seues atrevides maniobres, mentre en pregunte si ells, els ocells castelloneros, són l’únic que ens queda. Els ocells alcen el vol i jo els segueix amb la mirada. Açí està. El cel de Castelló. Observant-me, observant-mos des de l’altura. El mire amb delectació. Preguntant-me si a més dels ocells, este cel blau és tot el q...